Death Valley – Ruta d'un dia

Avui us explicarem com visitar el Death Valley en 24 hores!

El Death Valley o Vall de la Mort és una conca situada al sud-oest de Califòrnia, a unes 130 milles al nord-oest de Las Vegas. Forma part del Desert de Mojave i és el lloc més baix, sec i càlid de nord-Amèrica.

Avui convertit en un parc natural immens, el Death Valley rep aquest nom per la quantitat d’exploradors que s’endinsaven en aquesta conca durant la febre de l’or, de camí a Califòrnia, i que hi van perdre alguna cosa més que el camí. Alguns d’ells hi cercaven or, d’altres plata, però el mineral per excel·lència que més es va explotar va ser el bòrax.

La nostra aventura comença a Shoshone, on vam fer nit per llevar-nos ben aviat l’endemà. Shoshone és un poble d’uns 30 habitants que constitueix l’entrada sud al Death Valley. Hi ha un motel, un Saloon, una gasolinera i una botiga on hi pots comprar provisions pel viatge. Nosaltres recomanem anar carregats de gasolina perquè si l’heu de posar aquí, surt força més cara. En cas que no aneu bé de gasolina, procureu posar-ne perquè no hi torna a haver una estació de servei fins a Furnace Creek.

A les 6.30 AM (3ºC) vam sortir de Shoshone direcció Badwater (a 1 h 20 min), la primera parada. S’agafa la carretera 178 i no es deixa. Pel camí, vam veure sortir el sol i vam fer fotos per les mítiques rectes quilomètriques. Badwater és una conca de residu salat d’un llac immens, el Lake Manly, que cobria tota la vall fa molt de temps (uns 22.000 anys). És el punt més baix d’Estats Units, uns 86 metres per sota el nivell del mar.

Seguint cap al nord, vam aturar-nos a Natural Bridge Canyon, que com indica el seu nom, hi ha un pont natural. El pont està força a prop del pàrking on es deixa el cotxe, però si es vol es pot seguir la ruta una mica més enllà.

A continuació, vam anar fins a Devils Golf Course, és una extensa salina en ple desert. El vent ha esculpit grans forats rugosos de terra i sal fent que només el diable hi pugui jugar al golf, d'aquí el nom. És molt curiós de veure.

Del golf vam passar a l’art. Una mica més al nord, desviant-nos de la carretera 178 per una carretera de sentit únic (15 km) molt ben indicada, vam visitar Artists Palette (La paleta dels artistes). Es tracta d’unes muntanyes on els pigments minerals han donat diferents colors a les pedres volcàniques: vermells, roses, grocs gràcies al ferro; i verds a causa de la mica.

Seguidament vam anar al Zabriskie Point (carretera 190). És un dels fenòmens geològics més fascinants de la vall. Està compost de sediments del Furnace Creek Lake, que es va assecar fa 5 milions d’anys, molt abans que el Death Valley existís.

Vam aturar-nos a dinar al ranxo de Furnace Creek, on es troba la caserna general del Parc Natural del Death Valley. Recomanem dinar en un lloc cobert, ja que vam ser literalment atacats pels ocells autòctons. A les 12 del migdia ja es pot anar en màniga curta la major part del temps.

Seguint per la carretera 190 vam anar a Salt Creek Interpretative Trail, on es pot fer un passeig per sobre d’una passarel·la de fusta de 800 metres, creada per a no fer malbé la flora i fauna del lloc. És dels pocs llocs de la Vall on es pot veure aigua. No vam veure cap animaló, tot i que els cartells t’avisen que pots trobar-hi serps i algun peix o ocell. Vam veure algun cau però tot i els nostres intents no vam veure sortir-hi cap serp. Sort.

Un cop aquí, pots decidir pujar cap al nord de la Vall fins al Scotty’s Castle (a una hora), el punt més alt, o començar a baixar de nou cap al sud. Nosaltres vam escollir la segona opció, ja que volíem veure el capvespre a les Mesquite Flat Sand Dunes.

Seguint el nostre viatge, vam anar fins a Mosaic Canyon, una mostra més de les característiques geològiques i un exemple d’un dels diversos canons que hi ha a la vall. S’ha d’aparcar el cotxe i recórrer el camí a peu. A mesura que t’endinses, el canó s’estreny, i es poden veure unes precioses parets de roca de marbre polit. A uns dos quilòmetres el camí queda bloquejat per una cascada seca.

Pels volts de les 4 pm vam dirigir-nos a Mesquite Flat Sand Dunes, on vam deixar el cotxe i ens vam endinsar en el desert. A mesura que vas allunyant-te, les dunes són més altes i costa més pujar-les, per la sorra que es va enfonsant a cada passa. Vam caminar uns 20 minuts i en una de les dunes més altes vam dir adéu al sol.

Una vegada el sol ha desaparegut, comença a fer fred de nou i cal abrigar-se. Des d’aquí vam pujar al cotxe i vam deixar el Death Valley camí cap a la civilització. Ens vam aturar a Ridgecrest (2 h 20 m des de les dunes) a sopar, la primera ciutat on hi ha alguna cosa oberta més tard de les 18 de la tarda.

Punt de partida: Shoshone

Punt final: Ridgecrest

Total milles recorregudes: 229

Entrada Death Valley: $20 (es pot pagar a diversos punts)

Apunt divertit: en certs punts de la carretera hi ha els anomenats Dip, que són trams de carretera que s'enfonsen avall i tornen a pujar, com si es tractés d'una muntanya russa.

Webs útils

http://www.nationalparks.org/discover-parks/index.cfm?fa=viewPark&pid=DEVA http://www.deathvalley.com/dv/index.php?option=com_content&view=frontpage&Itemid=1

Vam visitar la majoria de llocs recomanats a totes les guies, exceptuant uns quants punts força allunyats de la nostra ruta, que els deixarem per la propera visita.

Què ens va faltar?

- Scotty’s Castle

- Ubehebe Craters

- Charcoal Kilns

- Dantes View

- Rhyolite (ghost town)

- Racetrack playa

Ho sabíeu?

El 10 de juliol de 1913 a Furnace Creek es van registrar 56,7ºC, rècord de temperatura màxima de l'hemisferi occidental. Aquesta temperatura només ha estat superada pels 57,8ºC registrats a Al 'Aziziyah, Líbia (13 setembre de 1922), que és el rècord mundial.